Dossier de càpsules d’estudi. Destapa l’èxit. Tu Pots!

Un dels eixos essencials de Tu Pots és l’aposta per les tècniques i hàbits d’estudi, per això durant les sessions les compartim i les practiquem de manera integral i contínua.
A través d’aquestes càpsules promovem l’adquisició d’unes tècniques i hàbits d’estudi que facilitin l’estudi al nostre alumnat al llarg de la seva formació.

Us facilitem el dossier, dissenyat per la Carolina Guerra juntament amb la resta de companys i companyes del projecte,  on es recullen les diferents càpsules. Entre elles hi podeu trobar algunes com l’ús de l’agenda, fer un esquema o un resum, interpretar un gràfic…

Perquè saber “com” ens va bé estudiar és el primer pas per destapar l’èxit acadèmic!

El podreu trobar en el següent enllaç:
Dossier capsules estudi. Tu pots

 

Captura de pantalla 2020-04-01 a las 10.48.27

Presentació oral: Treball Recerca

Aquesta setmana hem practicat la presentació oral del Treball de Recerca amb els i les alumnes de Batxillerat. No només ens hem centrat en les diapositives, sinó que també hem après algunes tècniques d’expressió oral i corporal.

Us deixem unes diapositives i un vídeo que esperem que us ajudin:

Com fer una presentació de diapositives

 

 

Seguint aquestes pautes aconseguirem una presentació amb èxit!

 

Preparació d’exàmens (2a part)

 

is

Aquesta setmana estem treballant la càpsula d’estudi preparació exàmens. Aquesta càpsula es treballa a cada avaluació per tal de recordar-vos alguns consells com els que ja us vam explicar anteriorment i que podeu consultar aquí.

A més d’aquests consells per tal de fer el millor examen possible cal  que llegiu detingudament les preguntes, respondre allò que se us  demana i molt important de la manera que es demanen que ho feu. Als enunciats de les preguntes hi ha paraules-clau que determinen la resposta a donar. En cas de dubte, pregunteu.

En la següent taula teniu alguns exemplesTaula preguntes exàmens

 

 

 

Com elaborar un treball

llibres_lliure_dretsS’acosta el final de curs i durant aquesta setmana, entre preparacions d’exàmens, hem rescatat una estona per parlar sobre l’elaboració de treballs. En particular, amb l’alumnat de primer cicle d’ESO hem tractat de la presentació de dossiers i de treballs. I amb l’alumnat de segon cicle d’ESO i Batxillerat ens hem centrat en l’elaboració de treballs de recerca. Podeu trobar aquí els continguts de la càpsula.

Passos bàsics per elaborar un treball

  1. Escull el tema: tria un tema que t’interessa, perquè hi dedicaràs força temps. Un tema que et motivi a portar el treball endavant serà també una aportació personal per a tu.
  2. Cerca informació: internet és útil i hi podem trobar informació rellevant. Però no tot el que trobes a internet és fiable, cal que contrastis la informació.
  3. Estructura el treball: a partir de la informació recopilada, pensa com exposes el tema i en quins apartats. Tindràs, així, l’esquelet del treball.
  4. Redacta els continguts: distribueix els temes en paràgrafs,
    redaENGANXINActa frases curtes i entenedores, utilitza connectors i un vocabulari ric.
  5. Originalitat i aportació: intenta ser original, innovar; no et limitis a repetir el que altres han fet. Fes una contribució personal al tema, encara que sigui petita, o explica què t’ha aportat.
  6. Bibliografia i webgrafia: elabora un llistat ordenat alfabèticament amb les fonts que has emprat per fer el treball.

En el cas d’un treball de recerca, a més a més dels passos anteriors, has de fer el següent:

  • Formula una o diverses hipòtesis: una o diverses preguntes de partida que guien la recerca, i que el treball haurà de provar (demostrant-les o refutant-les). També s’anomenen tesis.
  • Metodologia: de quina manera (amb quin mètode) analitzes les dades que estudies.
  • Estructura el treball: fes un guió general dels blocs, apartats i subapartats del treball. Et serà útil numerar-los (1., 1.1, 1.2, etc.). Així tindràs l’esquelet del treball, i els títols de cada apartat.
  • Conclusions: explica si les preguntes inicials (hipòtesis) queden confirmades, refutades o si són irressolubles. Argumenta o indica les proves més rellevants en què bases les teves respostes.

Exposició oral del treball

  • Qui t’escolta vol saber dues coses del teu treball: què has fet (continguts) i com ho has fet (hipòtesis, metodologia, conclusions…)
  • Fes-te un guió amb els punts més importants (és millor que no et redactis tot el que diràs) i explica-ho de manera clara i pausada.
  • Intenta captar l’atenció de qui escolta. Transmet el que t’entusiasma del tema.
  • Si utilitzes una presentació digital, fes servir imatges i un guió amb les idees principals i frases curtes. No hi posis molt de text (sintetitza!) ni llegeixis directament el que posa a la pantalla.

Aquí pots practicar el que has après!

2 de juny de 2017

Elements d’un mapa

GAME OF THRONESDurant aquesta setmana, en el marc de les sessions de Suport a l’Estudi, hem portat a la pràctica la tècnica d’elaboració i interpretació de mapes.

En primer lloc, ens hem preguntat: què és un mapa?

Podríem definir-lo com una representació a escala d’un territori habitualment sobre un pla bidimensional. És una abstracció on nosaltres decidim allò que volem representar amb símbols i colors. Per tant, hem de ser seleccionar, no sobrecarregar el mapa d’informació, ja que hi ha el perill de saturació d’elements (això s’anomena soroll cartogràfic). Ha d’informar i ser útil.

En segon lloc, hem esbrinat quins elements l’integren.

  • Títol: comunica el tema que tractaràs, què vols mostrar, el perquè d’aquest mapa. Descriu el seu contingut.
  • Escala: relació de proporció entre les distàncies mesurades al mapa i les corresponents a la  realitat. N’hi ha de diferents tipus:
    • Gràfica: un centímetre del mapa són “x” centímetres a la realitat. Recorda que 100000 cm són 1 km. Per exemple: E: 1:100.000
    • Numèrica: els segments indiquen quants metres o quilòmetres hi ha al terreny.

L’escala serveix per mesurar distàncies entre dos punts del mapa, apliquem la regla de tres o de proporcionalitat directa amb l’escala. Els mapes es poden diferenciar en dos tipus: mapes de gran escala (molt “zoom”, poc territori. Per exemple, la ciutat de Sant Boi) i mapes de petita escala (poc “zoom”, molt territori. Per exemple, un continent).

  • Nord: indica l’orientació del mapa. Habitualment el nord se situa a la part de dalt del full però no és obligatori si allò representat és familiar per a aquells que interpretin el mapa.
  • Llegenda: facilita la correcta interpretació del símbols que apareixen en el mapa. S’ha d’intentar utilitzar símbols convencionals, és a dir, acceptats universalment i així garantir la bona comunicació. Un símbol és útil quan recorda a allò que representa.
    • Símbols puntuals: la informació apareix concentrada en un punt concret. Per exemple, una ciutat, un port… No han d’implicar jerarquia, han de ser del mateix tamany.
    • Símbols puntuals: la informació discorre al llarg d’una línia definida que pot existir (un riu) o no (rutes marítimes) a la realitat.
    • Símbols superficials: la informació és bidimensional (en x i y) i s’ha de tenir en compte l’extensió de l’àrea del fenomen. Per exemple, zones de dominis d’un regne. Per distingir-les, s’apliquen diferents colors.
  • Font: si has utilitzat dades per fer el mapa, cal que indiquis d’on les has tret. Dona rigor i veracitat a allò que vols presentar. Per exemple: Font: elaboració pròpia a partir de les dades de http://www.idescat.cat

Finalment, hem aplicat aquests coneixements en un mapa que representa els regnes de la serie “Joc de Trons”. Aquí teniu el mapa incomplet, la fitxa amb les preguntes per poder completar-lo i el solucionari.

26 de maig de 2017

Com interpretar un gràfic?

imatgecapçaleragraficsAquesta setmana, a les sessions de Suport a l’Estudi, hem treballat la interpretació de gràfics estadístics. De ben segur que, de gràfics, n’has vist de molts colors, però saber interpretar-los correctament és una altra història…!

Comencem responent la pregunta bàsica: què és un gràfic? Un gràfic (o gràfica) és una representació visual de dades estadístiques que figuren a una taula. Es fan servir gràfics perquè:

  • Presenten la informació de manera clara i senzilla.
  • Faciliten la comparació de les dades.
  • Capten l’atenció de qui llegeix.
  • No indueixen a error.

Els tipus de gràfics més habituals són els que pots veure a continuació:

grafics

I ara arriba la pregunta clau: en quina informació ens hem de fixar? Per interpretar correctament un gràfic estadístic, haurem de parar atenció en:

  1. El tipus de gràfic.
  2. Les variables que es representen en cadascun dels eixos de coordenades dels diagrames de línies o barres, o bé la variable representada al diagrama de sectors.
  3. Les categories de les variables (diagrama de barres o de sectors).
  4. Els valors màxim i mínim de les variables.

Després de tot això, haurem de comparar les dades, analitzar la tendència que mostren…i llestos!

Amb els i les alumnes hem anat per feina: a 1r i 2n d’ESO hem elaborat i interpretat un climograma, mentre que a 3r i 4t hem interpretat dos gràfics: l’un sobre una malaltia de transmissió sexual i l’altre sobre la taxa d’atur en funció del nivell d’instrucció.

Si vols posar en pràctica els teus coneixements sobre el sorprenent món dels gràfics, pots descarregar-te aquí les activitats treballades a les sessions de TU POTS! i, en acabar, pots comprovar la teva destresa tot consultant el solucionari.

19 de maig de 2017

Com prendre apunts?

apuntesPrendre apunts és una activitat indispensable a l’hora de tenir un material adient per estudiar. En aquest post us oferim uns quants consells per fer més profitosa la manera de prendre apunts.

Abans de la classe

  • No arribis tard a classe, o aniràs perdut/da una bona estona.
  • Tingues el teu material ben preparat i endreçat. Sempre un boli de reserva.
  • És recomanable seure ben a prop del/la professor/a si es pot.
  • És important apuntar la data cada dia que prenem apunts o, almenys, numerar els fulls per tal de mantenir-los en ordre.

Durant la classe

  • El més important: prendre apunts no és transcriure literalment tot el que diu el/la professor/a, es tracta d’escriure-ho amb les nostres paraules.
  • Cal deixar marges amples quan prenem apunts, per a possibles anotacions.
  •  Si perds el fil de l’explicació, deixa un espai en blanc i segueix anotant.
  • És recomanable fer servir abreviacions per tal d’estalviar temps.

Després de la classe

  • Passar a net: és recomanable per tenir uns apunts més nets i fàcils de llegir.
  • Fer servir els punts i apart i deixar espais generosos entre paràgrafs. Un text que “respira” sempre es fa més fàcil i còmode de llegir.
  • Compara i contrasta els teus apunts amb els d’algun/a company/a. Això  ajudarà a que els teus apunts (i els seus) quedin més complerts i sense errades grosses.
  • Com a últim recurs, consulta els dubtes al/la professor/a per completar els apunts.

5 de maig de 2017

Resolució de problemes

funnymathsEls problemes de matemàtiques poden tenir una o diverses solucions i generalment hi ha diferents maneres d’arribar-hi. Quan un/a alumne/a o un grup s’implica en aquesta activitat, mostra entusiasme i desenvolupa la seva creativitat personal. Sovint manifesten satisfacció en descobrir el camí que els ha portat cap a la solució final, ja que el temps dedicat a resoldre’l ha estat més extens que no pas el d’un exercici solt.

Per resoldre un problema hem de seguir una sèrie de fases:

COMPRENDRE – PENSAR – RESOLDRE – COMPROVAR

1. Comprendre bé l’enunciat:

  • Llegir bé l’enunciat.
  • Comprendre què em demanen.
  • Apuntar les dades donades d’una manera ordenada: pots subratllar, marcar, etc.
  • Fer un dibuix o esquema, si cal, on representi les dades.

2. Pensar en com resoldre’l:

  • És semblant a un altre problema que ja has fet?
  • Necessites totes les dades per resoldre’l?
  • Observa bé les pautes donades a l’enunciat
  • Quin plantejament faries servir?

3. Posar en pràctica el plantejament escollit i resoldre el problema:

  • Segueix tots els passos plantejats.
  • Pensa si el resultat donat és correcte.
  • Si et bloqueges, torna a començar.

4. Comprovar els resultats:

  • He calculat allò que em demanaven?
  • Hi ha més maneres de resoldre el problema?
  • És coherent la solució?
  • He comprovat el resultat?
  • He posat les unitats corresponents?

Estratègies per resoldre un problema (i també els matemàtics):

  • Busca semblances amb altres problemes. Et recorda alguna situació semblant?
  • Redueix el complicat per alguna cosa més simple. Divideix i guanyaràs!
  • Considera casos particulars. Segueix la pista! Utilitza nombres més petits.
  • Fes un dibuix o esquema. Una imatge val més que mil paraules. Incorpora només el que sigui important.
  • Estudia tots els casos possibles. Pots descartar-ne algun?
  • Escull una bona notació. Simplificaràs molt el problema.
  • Assaig i errada. Si no funciona, pren una altra drecera.
  • Treballa cap enrere. Imagina que el problema està resolt i que ets un cranc. És possible que d’aquesta manera puguis construir-ne la solució.
  • Utilitza programes dinàmics. Geogebra, Desmos y Wiris són molt útils.

Consells que t’ajudaran a pensar millor a l’hora de resoldre un problema:

  • Has de tenir una actitud positiva. Manifesta una curiositat i ganes d’aprendre. Demostra interès pels reptes.
  • Confia en les teves possibilitats. Som el que pensem: actua amb tranquil·litat, sense por.
  • Tingues paciència. No abandonis a la menor dificultat. Si et bloqueges, pensa en un nou enfocament  del problema.
  • Concentra’t. Resoldre problemes és una activitat complexa i requereix atenció.

No busquis l’èxit a curt termini. Arribar a la solució és un procés lent, però quan te n’adonis dels progressos sentiràs una gran satisfacció.

Descàrrega de la fitxa resum “Resolució de Problemes“.

28 d’abril de 2017

EL RESUM

gansos salvajesSegurament si estàs estudiant t’has vist en la necessitat de fer resums per no haver d’estudiar textos tan extensos. Ara veuràs com s’ha de fer un resum com cal.

Primer de tot, què és un resum i per a què serveix?

El resum és un text reduït a partir d’un text original que s’anomena “text de partença”.

Fem un resum per no haver d’estudiar tot el gruix d’un text molt extens.

El resum també serveix per assimilar millor allò que hem d’estudiar, per això cal una lectura comprensiva abans de començar a resumir. No podem resumir si no hem entès allò que hem llegit.

Què cal fer?

  • Identificar les idees principals.
  • Redactar amb les nostres pròpies paraules (és més fàcil recordar allò que hem escrit nosaltres que no pas allò que ha escrit algú altre).
  • Incloure el vocabulari propi del tema (si parlem d’immigració utilitzarem paraules com: flux migratori, immigració, emigració, país d’acollida…).
  • Redactar de forma que les idees estiguin encadenades (si no té sentit allò que llegim ens serà més difícil de recordar).

La proporció adequada per a un resum és aproximadament un terç del text original.

Recorda sempre estructurar bé les idees per a que tinguin sentit quan les llegeixis i si pot ser, que cada paràgraf desenvolupi una mateixa idea.

Aquí tens un breu text sobre les aus migratòries perquè et posis a prova fent resums!

Recurs: “Com fer un resum?”

20 d’abril de 2017

L’ESQUEMA

esquema_erosioDe ben segur que saps reconèixer un esquema quan el veus, i que n’hauràs fet molts, però saps fer un bon esquema? O bé, acostumes a no fer-ne i t’estimes més estudiar només amb resums? Doncs para molta atenció, perquè avui t’expliquem les claus perquè aprenguis a fer un bon esquema!

Abans de començar… Què és un esquema?

Un esquema és una representació ordenada, gràfica i visual de les diferents idees d’un text amb el mínim de paraules possibles.

Per a què serveix?

  • Permet veure d’un cop d’ull l’ordre jeràrquic de les idees.
  • Obliga a fer un esforç de síntesi i comprensió del vocabulari perquè està expressat en paraules clau, mai en frases llargues.
  • Afavoreix la comprensió dels temes, la seva memorització i és molt útil per als repassos.

Quins passos cal seguir?

    1. Fer una lectura prèvia del text per copsar les idees de cada paràgraf.
    2. Subratllar les idees principals.
    3. Escriure al marge paraules clau extretes del paràgraf.
    4. Establir la relació que hi ha entre les diferents idees, per poder-les agrupar, incloure unes dins les altres.
    5. Escollir el tipus d’esquema que vols, alguns són aquests:
      • De claus: organitza i relaciona mitjançant línies verticals.
      • Numèric: organitza i relaciona mitjançant nombres (aràbics o romans).
      • De lletres: organitza i relaciona mitjançant lletres majúscules i minúscules per ordre alfabètic.
      • Mapa conceptual: organitza i relaciona mitjançant línies els conceptes que hi apareixen emmarcats (dins un rectangle o un cercle, per exemple).
    6. Confeccionar l’esquema amb la informació bàsica del text.

I per acabar… Recorda la importància d’una bona presentació i vigila les faltes d’ortografia!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recurs: “Com fer un esquema?”

7 d’abril de 2017